Fins on heu arribat? Tot s’hi val?
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) June 10, 2019
Crear i atribuir cites falses ni és ètic ni és periodisme. Atacar amb mentides a quin llibre d’estil surt?
A Valls, tota la crítica política. Personal, mai. Menys en aquests termes.
Rectificareu si us plau? O preferiu el “difama que algo queda”? https://t.co/NJrLBAgexz
1978. Constitució de l’esperança
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) December 6, 2019
1981. El Franquisme retorna la por
1982. LOAPA: la marxa enrere
1996. Aznar: recentralització d’Estat
2004. Catalunya proposa l’entesa federal
2010. L’Estat rebutja Catalunya
2017. Mor la Constitució
2020. Catalunya lliure, única esperança
Porto anys respectant amb el meu silenci el llegat polític de Pasqual Maragall, patrimoni del país i de ningú en particular.
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) January 3, 2021
Quan escolto el Sr. Illa usar i abusar de la seva referència, em revolto però no em sorprenc.
Emplaço a qui representi el PSC a callar per sempre sobre PMM
El PSC abandona l’últim vestigi de catalanisme progressista. Adopta el programa de C’s renunciant al model educatiu que vam aixecar junts fa prop de 40 anys amb el català com a llengua vehicular.
— Ernest Maragall i Mira (@ernestmaragall) November 22, 2019
Fer-ho abusant de la memòria de Marta Mata és encara més dolorós i inacceptable. https://t.co/X7Y50UOIRf